🎓 L’alimentació sostenible davant la seva gran oportunitat

Aquest divendres, 18 de juny, se celebra el Dia Mundial de la Gastronomia Sostenible. Per fer possible aquest concepte, que les taules de casa nostra i les dels restaurants que freqüentem es nodreixin de productes sostenibles, es requereix un pas previ: disposar d'un sector d'alimentació i begudes ajustat a criteris de sostenibilitat.

Si entenem la sostenibilitat des d'una concepció àmplia, que inclou factors mediambientals, socials, culturals, econòmics i nutricionals, cal dir que "desgraciadament, encara no disposem d'un sector alimentari sostenible, malgrat que existeixen iniciatives molt maques", observa el director a Espanya del màster en Food and Beverage Sustainable Entrepreneurship de la Universitat, Bram-Kees Trouwborst.

No obstant això, la pandèmia pot haver suposat un punt d'inflexió per als projectes sostenibles d'alimentació i begudes. Segons explica aquest especialista, aquesta crisi global ha evidenciat la importància estratègica de disposar d'una cadena de proveïment pròpia, la qual cosa connecta amb una de les idees centrals de la sostenibilitat alimentària: la proximitat.

"Hem viscut tots recentment que la independència d'entitats i mercats llunyans pot resultar fonamental en temps de crisi", observa Trouwborst. Així, observa que "s'ha generat desconfiança en la seguretat de productes llunyans, en el sentit de qüestionar la sobreexplotació de les cadenes de producció o la dificultat d'importació per duanes tancades".

A tot això cal sumar el fet que, gairebé de forma obligada, la digitalització ha experimentat un impuls: "Els petits productors s'han atrevit amb apps o comandes web per arribar al petit consumidor, perquè no podien fer servir els canals HORECA habituals, ja que la restauració estava tancada". Paral·lelament, els mateixos consumidors han après que "comprar directament, no només verdures, sinó carn i peix, amb una comanda en línia s'ha tornat una possibilitat real".

El consumidor decideix

Amb tot, s'ha afermat la consciència sobre les opcions de consum. Com exposa Trouwborst, "el consumidor ha començat a entendre que la seva decisió sí que posiciona al seu entorn. Abans les start-ups locals es consideraven un experiment que generava poca confiança, avui es valora la valentia que comporten i hi ha una visió col·lectiva de voler cuidar i potenciar el nostre entorn per no caure altra vegada en la deslocalització excessiva". En aquest punt, la pandèmia ha actuat com un esperó: "Hi ha consciència de l'impacte que comportaria un nou aïllament en possibles futures pandèmies, que sembla que és un risc recurrent en una economia tan globalitzada".

Això ve a reforçar un corrent de fons que ja estava creixent. Així ho observa la directora del postgrau en Màrqueting i Comunicació Gastronòmica i Enològica, Anna Riera: "Hi ha un interès creixent en les dietes i els productes healthy; en aquest sentit veiem un canvi en els hàbits de compra i això representa una oportunitat de mercat per als productes amb segell espanyol".

No obstant això, com s'ha assenyalat, per consolidar un sector alimentari sostenible queden moltes coses per fer. El director del MFBSE assenyala alguna de les prioritats: la regulació d'un etiquetatge "clar i coherent" per part de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, el suport econòmic i formatiu als projectes sostenibles, el foment de la cooperació entre totes les parts implicades, la millora de l'embalatge i l'aposta per iniciatives prometedores com l'agroforestry, que "evita monocultius massius que generen desertització" i propicia una "horticultura diversa, terres riques i ecosistemes circulars".

La comunicació és un altre factor clau: "Per als petits productors la sostenibilitat és una via molt important a l'hora de posicionar-se millor en el mercat i poder rebre una compensació justa. És imprescindible comunicar a l'hora de buscar clients directes o retailers. No és suficient tenir una producció i una gestió sostenible si els diferents actors no ho veuen ni en coneixen el valor afegit".

Cultura mediterrània

En efecte, "una bona estratègia de màrqueting i comunicació ens ajudarà a acostar-nos a aquests consumidors que consideren la sostenibilitat com un valor en les seves decisions de compra", apunta Riera. Aquesta especialista també relaciona l'estratègia comunicativa de la gastronomia sostenible i de proximitat amb un factor cultural: "La gastronomia espanyola forma part de la dieta mediterrània, que, en termes d'alimentació, es basa en els ingredients propis de l'agricultura local, la qual cosa la converteix en una de les dietes més sanes i sostenibles". I això es tradueix en hàbits de consum que ens porten a "comprar en els mercats locals de les ciutats espanyoles, que ens asseguren el proveïment de productes locals i de temporada", exposa aquesta experta.

Massa car?

La comunicació també ha de contribuir a matisar la percepció que la gastronomia sostenible és una opció cara: "A vegades és així, és veritat. La importació de grans volums d'ingredients i productes fa baixar el preu mitjà. D'altra banda, treballar una producció de qualitat, de proximitat, moltes vegades repercuteix en preus més alts". No obstant això, afegeix Trouwborst, "hauríem de valorar també el preu que té la nostra salut i invertir-hi bé, pel que mengem i pel que deixem de contaminar el nostre entorn".