🎓 L'arqueologia confirma el vincle amb Martí l'Humà

Les restes arqueològiques trobades en la part davantera del Campus confirmen el vincle de la nostra universitat amb la figura del rei Martí l'Humà. És un fet que era molt comentat en la nostra comunitat universitària, i ara es veu confirmat amb evidències materials.

En el context de les obres de reordenació i nou enjardinament del Campus han aflorat restes arqueològiques d'època baix medieval. A l'espera de concloure el procés d'estudi del que s'ha trobat, actualment es pot verificar la troballa de restes d'un edifici o estructura que enfonsa les seves arrels en el segle XIV i va estar en funcionament fins a mitjan segle XV. També s'han documentat fragments de ceràmica importada de Síria en el mateix període.

Dins de les restes que ja s'han pogut estudiar, destaca la base d'una premsa, tres dipòsits, un forn i restes olives, la qual cosa indica que aquell lloc estava relacionat amb activitats d'explotació agrícola.

Tenint en compte que se sap que el rei Martí l'Humà va fixar la seva residència a Bellesguard entre els anys 1408 i 1410, és altament probable que les estructures trobades estiguessin actives durant aquest període. Haurien funcionat com a dependències annexes a la residència del monarca.

De fet, les troballes suggereixen que la residència del Rei Martí es trobava sota el nostre edifici modernista. Això suposa una novetat respecte a la creença tradicional, segons la qual Gaudí hauria construït la veïna Torre de Bellesguard sobre les restes del palau del Rei Martí, segons explica l'arqueòleg Iván Salvadó, pertanyent a l'empresa ABANS Serveis Culturals, amb la qual es van contractar els serveis arqueològics. Els treballs arqueològics sobre el terreny han estat dirigits per l'arqueòloga Mireia Crespo.

La continuïtat de l'edifici del segle XIV es trenca a mitjan segle XV, quan es va produir un desmantellament del qual es desconeixen les causes. Posteriorment, es registren importants reformes durant els segles XVI i XVII, després de les quals van quedar ocultes les estructures medievals.

Un altre aspecte que ha quedat contrastat és que els merlets del mur existent entre el Campus i la Torre de Bellesguard són de l'Edat Moderna, raó per la qual no pot ser una obra original de Gaudí, sinó que aquest es va limitar a replicar-les en la muralla de la Torre.

Per al rector, Rafael Rodríguez-Ponga, la irrupció d'aquestes restes suposa una "metàfora" en el moment actual de la universitat que dirigeix. D'una banda, "el nou edifici ens mostra el futur", mentre que, per un altre, les excavacions ens parlen d'una "universitat arrelada en la història i la cultura".

El patrimoni es conservarà íntegrament

Les troballes arqueològiques s'han produït en el context de les obres que es realitzen al Campus des de l'estiu de 2021, consistents en la construcció d'un nou edifici i en la reordenació i nou enjardinament dels espais a l'aire lliure.

És el marc d'aquesta reordenació dels espais a l'aire lliure on s'han produït les troballes arqueològiques. Havent-se constatat l'existència d'estructures que daten del segle XIV, s'ha obert una fase de redefinició del projecte d'enjardinament i nou accés al Campus, amb el propòsit de realçar les troballes. Sí que es pot avançar que "es conservaran al cent per cent les restes trobades", que es quedaran a l'aire lliure, de manera que es faciliti la seva contemplació, assenyala l'arquitecte del Departament de Patrimoni i Obres del grup CEU, Miguel Ángel Arredondo.

Rei Martí I l'Humà

Martí I l'Humà (1356 –1410) va ser rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, comte de Barcelona (1396-1410) i rei de Sicília (1409-1410). El regnat de Martí l'Humà va estar condicionat per dues circumstàncies fonamentals: l'herència siciliana, que li arribava per via materna i li va portar a la presa de Sicília en favor dels interessos del seu fill, Martí el Jove, i la mort d'aquest, a Càller (1409).

Vidu Martí l'Humà de la seva primera dona (María de Lluna), la mort de Martí el Jove, l'únic fill que li quedava amb vida, li va conduir, a instàncies del Consell del Cent, a contreure matrimoni amb Margarida de Prades de Conflent. L'enllaç es va celebrar en 1409, en la residència de Bellesguard. No obstant això, cansat i malalt, el rei va morir al cap de vuit mesos i mig d'haver-se casat sense haver engendrat un hereu ni designat un successor acceptat pels sectors nobiliaris.

Aquesta situació va donar lloc a un bienni de transició de dos anys que va concloure en 1412, amb el denominat 'Compromís de Casp', que suposava l'entronització del seu nebot Fernando d'Antequera, pertanyent a la dinastia Trastàmara. D'aquesta manera, Martí I l'Humà va ser l'últim sobirà de la corona d'Aragó emparentat en línia directa amb la casa de Barcelona. Com subratlla la directora de la Càtedra 'Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona', Rosa Maria Alabrús, la fórmula trobada a Casp pot considerar-se un testimoniatge de "coherència amb la tradició pactista de la Corona d'Aragó" i una decisió prudent que "va evitar un conflicte entre territoris de la mateixa Corona".

Martí I destaca per haver estat un humanista, qualitat a la qual deu l'apel·latiu amb el qual ha passat a la Història. Segons destaca Rosa Maria Alabrús, el rei "tenia passió per les humanitats, va ser un home típicament renaixentista. Se'l va considerar un bon orador. Tenia un bon discurs i, quan parlava, demostrava que havia llegit als clàssics i la seva formació bíblica". La companyia de personatges com Bernat Metge o Francesc d'Eiximenis evidencien també aquesta faceta culta del monarca, exposa Alabrús. A més, va ser "clau" el seu paper en la implantació d'estudis universitaris. "Es va afanyar en la preparació d'estudis generals",

Dels dos anys que Martí l'Humà va passar en la residència de Bellesguard queda constància d'actes de govern emesos des d'aquesta seu. Una mostra d'això és la carta dirigida als portolans, amb el mandat d'obediència a Gabriel de Fanlo, camarlenc i conseller de la reina de Sicília, la versió digitalitzada de la qual es conserva en l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Càtedra 'Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona'

El vincle dels terrenys actuals de la Universitat amb la figura de Martí I l'Humà va inspirar la creació de la Càtedra 'Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona', integrada dins de l'estructura de la universitat.

Dirigida per la doctora en Història Rosa Maria Alabrús, la Càtedra se centra en l'estudi de la relació de Catalunya amb la Monarquia al llarg de la història. Dins d'aquest camp d'anàlisi històrica general, es perseguirà un triple objectiu: l'estudi de la imatge de la Monarquia a Catalunya, des de l'època comtal, de començaments del segle XV, fins a l'època actual; contribuir al millor coneixement del paper de Catalunya en la reafirmació de la Monarquia al llarg del temps; i enrobustir la interrelació Catalunya-Espanya-Europa-Amèrica, a través de l'anàlisi de la funció transcendental que la Corona ha tingut i té en aquesta articulació.