🎓 Camí per recórrer fins que arribin els fons UE

La xifra està fixada —750.000 milions d'euros— i també està pactada la distribució entre els diferents estats. No obstant això, l'arribada dels fons a les arques dels països encara ha de passar per un procés complex que pot ser més lent del que inicialment semblava.

Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana s'ha sabut que diversos països, entre els quals hi ha Espanya, han pres la decisió de no sol·licitar, de moment, la part de crèdits del fons. Aquest anunci no només s'explica en la intenció de no incrementar el creixent deute públic, sinó també en el propòsit de "guanyar temps". I és que, com explica el professor d'Empresa i Economia Albert Guivernau, "per poder obtenir els préstecs cal explicar en què els gastaràs, i Espanya no ha presentat encara projectes concrets".

Es tracta, en suma, de tenir una mica més de marge per definir el Pla de Projectes i "tancar les negociacions bilaterals amb la Comissió". En aquest punt, "no oblidem que està entrant en joc el concepte 'compliment de l'Estat de Dret' com a requisit per accedir al fons i que alguns dels països afectats tenen capacitat per retardar les negociacions", una qüestió que també ens afecta directament, ja que Europa "ha posat l'ull en la reforma del poder judicial que el Govern vol tirar endavant", aprecia Guivernau.

Al que s'ha exposat cal afegir-hi que el procés requereix l'aprovació del fons per part del Parlament Europeu i els parlaments dels països membres i que el Consell Europeu pot plantejar encara objeccions al pla de projectes que presenti cada país. En aquest escenari, "no ens allunyem gaire de la realitat si pensem que els fons arribaran a la fi de 2021 o principis de 2022", pronostica Guivernau.

A més, afegeix aquest economista, en el cas concret d'Espanya, cal tenir en compte que el pla que presenti serà "dels més analitzats i qüestionats per la resta d'economies".

Recomanacions severes

En aquesta línia, Guivernau espera apunts importants per part de la Comissió al Pla Pressupostari presentat pel Govern: "Estic pràcticament segur que rebrà recomanacions severes en relació amb el mercat laboral, per demanar que no es derogui la reforma laboral i es flexibilitzi el mercat. També es demanaran mesures alternatives als ERTO, per no mantenir vives algunes empreses de manera artificial". Amb relació a l'ocupació, aquest professor universitari pronostica que es posarà "èmfasi en les mesures per combatre l'atur i en el fet que, el 2019, sent una de les economies que més creixia, Espanya també era dels països de la UE amb més atur".

A més, afegeix aquest expert, és probable que es "posi en qüestió la renda mínima" i s'exigeixi "una reforma del sistema de pensions". En aquest punt, recorda que el pla de la Comissió no tracta d'una "reconstrucció" econòmica encaminada a recuperar la situació prèvia a la crisi, sinó que busca una "transformació" de les economies.