🎓 Confinament que obre finestres de resiliència

Com explica la directora del grau en Psicologia de la nostra universitat, Laura Amado, la situació generada per la pandèmia "intensifica" els valors que una persona amb bona resiliència ja practica en el seu moment: solidaritat, responsabilitat, entrega, vocació de servei, confiança, creativitat interior. Però aquesta agudització també funciona en individus en què predomina la por i la desconfiança.

Fecha: dilluns, 30 de de març de 2020 a las 17:30h

El confinament obre finestres de resiliència

La crisi del coronavirus ha desencadenat el que sociòlegs, economistes, educadors i psicòlegs denominen "efecte Mateu". És a dir, estem davant d'un esdeveniment límit que potencia amb la mateixa intensitat virtuts i mancances. En el fons, una circumstància així ens retrata, posa en evidència quina és la nostra capacitat de resiliència.

Com explica la directora del grau en Psicologia de la nostra universitat, Laura Amado, la situació generada per la pandèmia "intensifica" els valors que una persona amb bona resiliència ja practica en el seu moment: solidaritat, responsabilitat, entrega, vocació de servei, confiança, creativitat interior. Però aquesta agudització també funciona en individus en què predomina la por i la desconfiança. En aquests casos, "el virus potencia l'egoisme". Ho hem vist aquests dies: compres compulsives, incompliment del confinament, aprofitament econòmic de la situació, escapades a la segona residència a la muntanya o falta absoluta de seguiment de les recomanacions sanitàries.

Es compleix així la cita bíblica de l'Evangeli de Sant Mateu (d'aquí això d'"efecte Mateu"): "Al qui té se li donarà i tindrà en abundància; però a qui no té, fins i tot el que té se li llevarà". El que ja comptava amb valors abans de la crisi veurà com es multipliquen i creix personalment, mentre que el virus no farà sinó posar en evidència les mancances que ja existien abans.

La bona notícia és que l'emergència que vivim, el confinament obligat i la natural preocupació poden ser l'ocasió d'enfortir-nos com a persones. De fet, en això consisteix la resiliència, que és la "capacitat d'una persona, família o comunitat d'afrontar amb èxit unes condicions de vida adverses, créixer a través d'elles i sortir-ne enfortits", explica Amado.

En la resiliència hi ha un component genètic, però es desenvolupa en la família, l'escola i l'educació. Se sosté sobre quatre pilars molt definits. Si som capaços d'identificar-los i interpretar-los correctament en funció de les nostres circumstàncies actuals, estarem posant de la nostra part per tenir un "confinament resilient". Amado ens en dona algunes claus:

  • Suport extern

Les persones tenim necessitat de desenvolupar vincles afectius genuïns amb els altres. El confinament pot servir per reconèixer l'essencial en la nostra vida i situar en primer lloc les persones amb les quals tenim un vincle o llaç afectiu. Per això:

- Valora el temps en família
- Reserva temps per conversar amb els teus pares
- Queda't a casa per protegir les persones grans
- Ofereix-te per fer-los la compra
- Ensenya'ls noves formes de comunicació
- Involucra't amb el veïnatge

  • Força interior

En el pilar de la força interior entren en joc tres factors: l'autoestima, el sentit de l'humor i el control intern. Aquest últim consisteix en la percepció que no tot és atzar o casualitat, que hi ha moltes coses importants en les quals podem influir. Podem augmentar la nostra força interior amb accions senzilles:

- Intercanvia agraïments, cosa que reforçarà l'autoestima
- Sentit de l'humor per integrar les dificultats i com a via de llibertat interior en moments en què tenim limitada la llibertat de moviments
- Centre de control intern: focalitzar-nos en allò que sí que és a les nostres mans (complir les normes, seguir les recomanacions, cuidar els altres, etc.)

  • Capacitats interpersonals

Per a la resiliència, són fonamentals les "funcions executives", que permeten l'autoregulació personal i emocional mitjançant el domini dels pensaments, les emocions i les conductes. En aquest camp, també hi té un paper fonamental el diàleg, extern i intern, per construir un relat positiu de la realitat:

- Crea espais per compartir i identificar emocions
- Desenvolupa activitats per canalitzar: 15 minuts diaris per parlar, pintar sobre el que ens preocupa o ballar per expressar emocions
- Dona-li forma de narració: escriure un relat del confinament ajudarà a donar sentit al que està passant

  • Espiritualitat

La "intel·ligència espiritual", que porta la persona a buscar les respostes essencials de la vida, a partir de les quals podrà afrontar més consistentment les adversitats. És una cosa estretament connectada amb la cerca de sentit.

- Pregunta't el perquè del que estàs vivint
- Troba el sentit de cada dia
- Interpreta la reclusió com una invitació a descobrir el teu sentit de vida

El confinament obre finestres de resiliència