🎓 L'universitari en la cooperació al desenvolupament

El nostre rector, Rafael Rodríguez-Ponga, ha comparegut en la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats. Ha estat una sessió per a reflexionar sobre els eixos i camps de millora de les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Fecha: dimecres, 24 de de març de 2021 a las 15:45h

El paper universitari en la cooperació al desenvolupament

El nostre rector, Rafael Rodríguez-Ponga, ha comparegut en la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats. Ha estat una sessió per reflexionar sobre els eixos i camps de millora de les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Un dels aspectes en què ha insistit és la conveniència que l'ensenyament universitari ocupi un paper més principal en aquestes polítiques. Des del seu punt de vista, quan s'aborda l'ajuda a països en vies de desenvolupament a través de l'educació, es parla fonamentalment d'educació primària i secundària i no tant de la universitària.

Davant d'aquesta tendència, creu que les polítiques de cooperació haurien d'incloure l'objectiu de "consolidar la formació i la recerca universitàries en altres països". Això és important perquè la universitat marca "el ritme de la societat; una societat arriba fins on arriba la seva universitat".

Rodríguez-Ponga també ha reflexionat sobre la naturalesa de les polítiques de cooperació al desenvolupament i la seva incidència en l'àmbit de l'acció exterior dels països.

És una cosa que es fa "a l'exterior i amb l'exterior", ha reflexionat. La cooperació "no és idèntica a la política exterior, però sí que és un d'aquests àmbits que tenen projecció en l'acció exterior". És a dir, la política de cooperació al desenvolupament ha de tenir autonomia i substantivitat pròpia, però també ha de desplegar-se de manera harmònica amb el conjunt de l'acció exterior. I així hauria de passar amb el conjunt de competències amb repercussió a l'estranger que tenen els diferents ministeris.

Vicepresidència d’Afers Estrangers

Per això, Rodríguez-Ponga proposa la creació, amb caràcter permanent i institucional, d'una Vicepresidència del Govern d'Afers Estrangers. "El Ministeri d'Afers Estrangers hauria de ser una Vicepresidència que coordini totes les polítiques ministerials d'abast exterior".

També ha proposat que tots els centres culturals d'Espanya en l'exterior s'unifiquin en una única xarxa, en l'Institut Cervantes. Les reflexions que Rodríguez-Ponga ha compartit amb els diputats membres d'aquesta Comissió neixen, en gran manera, de la seva experiència en institucions com l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i l'Institut Cervantes, de les quals ha estat secretari general. A més, actualment és president de la Plataforma Internacional de Cooperació i Migració.

En la seva directa condició de rector, ha destacat algunes de les iniciatives que aquesta universitat desenvolupa per a l'estudi i divulgació de matèries relacionades amb la cooperació, la política exterior o les relacions internacionals. En aquest aspecte, s'ha referit a la recent creació de la Càtedra d'Estudis Mundials Antoni de Montserrat i a l'activitat de la Càtedra UNESCO de Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural.

El paper universitari en la cooperació al desenvolupament