🎓 Combatre la desinformació allà on no ha arribat el Periodisme

Aquesta és una de les conclusions del col·loqui celebrat entre representants de Newtral, Maldita i Verificat, celebrat en la Universitat en el context de la Jornada ‘Periodisme i Fact Checking davant el repte de la desinformació’, que ha promogut el grau en Periodisme. 

Fecha: dimecres, 30 de de novembre de 2022 a las 16:15h

Combatre la desinformació allà on no ha arribat el Periodisme

Després d'anys d'absència de regulació, sembla haver arribat el moment d'establir regles per a controlar la desinformació en l'entorn digital. Les agències de fact-*checking, que s'han situat en l'avantguarda de la denúncia de continguts falsos consideren imprescindible la col·laboració de les plataformes digitals, al mateix temps que assenyalen que les normes sobre la desinformació han de marcar-les les institucions.

Aquesta és una de les conclusions del col·loqui celebrat entre representants de Newtral, Maldita i Verificat, celebrat en la Universitat en el context de la Jornada ‘Periodisme i Fact Checking davant el repte de la desinformació’, que ha promogut el grau en Periodisme

Segons ha observat Marilín Gonzalo (Polítiques públiques i secció Tecnologia de Newtral), les plataformes han viscut molts anys de “desregulació total” en els quals no han tingut “cap mena d'interés a parar l'economia del clic”. Malgrat els avanços, el nou Twitter de Elon Musk suposa, des del seu punt de vista, tornar al descontrol. “Li ho estan saltant tot. No hi ha manera de saber què és el que aquesta plataforma considera desinformació”.

Assumida la necessitat de posar un cert ordre enfront de l'expansió desinformativa, la qüestió radica a determinar qui decideix les regles. Per al codirector de Verificat, Lorenzo Marini, “és bàsic que les regles no les facen les plataformes”. Han de ser les institucions les que determinen “el que estan permés en l'espai públic”. Admet que cal treballar amb les plataformes, però “ha d'haver-hi un poder damunt”. En aquest sentit, ha aplaudit els passos que està donant la UE en aquesta matèria.

El coordinador de Madito Dada en Maleïda, Sergio Sangiao, ha defensat la cooperació entre verificadors i plataformes. “Si no som aliats de les plataformes, no arribarem a cap costat”. Així, ha posat d'exemple el recent acord aconseguit per Maleïda i Facebook, que “permet saber què és el que es mou més i verificar-ho”. Sobre aquest tema, ha destacat que altres plataformes “no han estat tan receptives a col·laboracions”, i ha citat el cas de YouTube.

Els ponents han descrit la labor de verificació com una manera de fer periodisme allà on aquest no arriba o en espais que aquest no ha ocupat, ja que “no van apostar per la via tecnològica com sí que vam fer els fact-checkers”, ha subratllat Sangiao.

Així mateix, tots han estat d'acord en la importància de l'alfabetització digital en el combat contra la desinformació. “Quan s'inverteix en alfabetització digital, els resultats sempre són molt bons”, ha afirmat Marilín Gonzalo.

Desinformació contra la moral de victòria

Anteriorment, s'havia celebrat el col·loqui sobre desinformació en la guerra d'Ucraïna, en el qual han intervingut la periodista ucraïnesa Oleksandra Molotkova i el periodista de TV3, Lluís Caelles, que ha treballat sobre el terreny com enviat especial.

Des de la seua experiència en escenaris bèl·lics, Caelles ha confessat creure en una cosa sobre la qual era molt escèptic fa uns anys: la importància de la moral de victòria. Des del seu punt de vista, és un factor decisiu en la guerra d'Ucraïna. Per aquest motiu, la batalla pel relat es revela crucial. “La moral es destrueix amb desinformació”.

La desinformació flueix, a vegades entremesclada amb una altra informació fiable, i és funció del periodista tractar de discriminar. És el que succeeix en el contacte amb les fonts oficials. “El tracte amb la premsa s'ha professionalitzat molt, però també t'has de plantejar que quan te'l posen tan fàcil és per alguna cosa”.

De la mateixa manera, les xarxes, que tantes vegades són font de confusió, també poden aportar pistes fiables si se sap discriminar entre el soroll. “A vegades, serveixen per a fer una decantació. Al llarg dels mesos, vas veient tuiteros que són fiables, que el que diuen s'acaba complint”.

Encara que és inevitable no sentir-se afectat pel sofriment que es contempla en les guerres, Caelles considera que el periodista “no pot carregar-se sobre l'esquena tot el que passa. Eres allí per a informar, no pots ser una ONG”. S'ha de mantindre un equilibri, que tampoc ha de confondre's amb equidistància. “En aquesta guerra hi ha clarament un agressor i un agredit. És el que veiem quan hi anem”.

RT és una “cadena de propaganda”

El desafiament per a Oleksandra Molotkova ha sigut, precisament, el d'enfrontar-se com a periodista a una realitat en la qual està directament afectada. “Al meu sempre em van ensenyar que un periodista no participa en un conflicte. Preferia mantindre'm freda i cobrir. Fer el meu treball. Ara tinc un conflicte personal. Ningú t'ensenya a cobrir una guerra en la qual estàs implicada emocionalment”.

Per aquest motiu, considera que la seua aportació és servir “la part personal, les històries reals, les de la gent. Els voluntaris, per exemple, són una font molt potent”.

Preguntada pel tancament de Russia Today, Molotkova ha sigut clara: “ben fet”. “No és un acte de censura, sinó el tancament d'una cadena de propaganda”.

Abans del col·loqui sobre Ucraïna, la jornada havia arrancat amb dues conferències (‘Opinió pública en Twitter i desinformació sobre el procés’, impartida pel doctor en Comunicació, periodista i investigador Miquel Urmeneta i ‘Com ens informem durant la pandèmia?’, impartida per la professora de Periodisme, María Victoria-Mas). Es tractava d'un bloc destinat a les recerques sobre la desinformació entorn d'esdeveniments rellevants dels últims temps. La presentació de María Victoria-Mas correspon a una recerca finançada per la beca Leonardo Fundación BBVA.

Combatre la desinformació allà on no ha arribat el Periodisme