🎓 Febleses de la Sanitat dels EUA davant la pandèmia

avant un repte sanitari com el del coronavirus, un sistema com el dels Estats Units "comporta múltiples desavantatges per a fer front a una pandèmia com l'actual".

Fecha: dijous, 23 de d'abril de 2020 a las 18:45h

Febleses de la Sanitat dels EUA davant la pandèmia

Davant d'un repte sanitari com el del coronavirus, un sistema com el dels Estats Units "comporta múltiples desavantatges per fer front a una pandèmia com l'actual". Així ho creu el professor del Departament d'Empresa i Economia i expert en economia de la salut, Aleix Gregori.

Per començar, assenyala que "prop de 30 milions de persones no tenen cap mena de cobertura sanitària", atès que estem davant d'un sistema sanitari d'assegurança privada voluntària en què "ni els empresaris estan obligats a oferir una assegurança ni el treballador a contractar-ne". D'aquesta manera, ens trobem que moltes persones tindran molt complicat l'accés a una atenció mèdica en cas de contreure el coronavirus.

Les fragilitats no es detenen aquest punt. Fins i tot les persones que disposen d'una assegurança "eviten fer-ne ús perquè les assegurances privades normalment no cobreixen tots els costos d'atenció, ni tampoc els tractaments". Això en el cas que encara la mantinguin, perquè és previsible que es destrueixin llocs de treball, i la pèrdua de l'ocupació comporta també la de l'assegurança.

A aquest escenari de desprotecció encara cal sumar-hi diversos factors més. Un d'ells és que tampoc està assegurada la baixa per malaltia. En aquesta circumstància, és previsible que es multipliquin els casos de treballadors que, malgrat trobar-se malament, prefereixin acudir al seu lloc de treball abans que afrontar "una pèrdua d'ingressos", reflexiona Gregori. En resum, un escenari propici per a nous contagis i gens favorable a la recuperació del treballador malalt.

L'altre factor que cal afegir és de caràcter estructural. En aquest sentit, Gregori parla de fragmentació: "Als Estats Units no hi ha un govern unificat en matèria de salut, com en el cas dels sistemes sanitaris universals. Això fa que sigui molt més difícil la mobilització i coordinació dels recursos sanitaris per a fer front la pandèmia".

Classes de sistemes sanitaris

Un sistema sanitari es defineix com la manera d'organitzar l'atenció a la salut de les persones en un territori determinat. La versió moderna dels sistemes sanitaris va començar a forjar-se el segle XIX i es va consolidar en la segona meitat del XX. Com explica aquest professor del Departament d'Empresa i Economia, encara que la forma d'implementació en els diferents països ha donat lloc a una gran diversitat, sí que poden establir-se algunes classificacions genèriques.

La primera discriminaria entre els sistemes de cobertura universal i els sistemes en què la cobertura no té aquest abast. Els Estats Units se situen dins d'aquests últims, amb un paper central de l'assegurança sanitària privada de caràcter voluntari.

La segona categorització cal realitzar-la dins dels sistemes universals. En aquest cas, el factor diferenciador és el tipus d'assegurança. Als països amb un model de "seguretat social", l'assegurança sanitària és obligatòria per a tota la població i està vinculada al lloc de treball. D'aquesta manera, són treballadors i ocupadors els que es fan càrrec de la prima. Com indica el professor Gregori, així és com s'organitza Alemanya. Països com Espanya, el Regne Unit o Itàlia opten per una fórmula de "sistema nacional de salut", en què el finançament es fa a través dels impostos i la condició de beneficiari es vincula al fet de ser ciutadà resident i no al lloc de treball.

En els denominats sistemes nacionals de salut, la provisió de serveis acostuma a ser a càrrec d'entitats públiques. No obstant això, matisa Gregori, països com Suècia o el Canadà presenten una versió singular d'aquest model, ja que "el finançament també sol ser a través dels impostos, però hi ha una participació major de proveïdors privats".

Privats i universals, tots dos són sistemes sanitaris. No obstant això, s'observa que quan la centralitat està en l'assegurança privada i voluntària, el sistema d'atenció a la salut sol ser fragmentari, "la qual cosa ens allunya de la idea de sistema com un tot articulat i cohesionat". Si tornem a analitzar el cas estatunidenc, veurem com l'assegurança sanitària pública "es limita a la població jubilada o discapacitada (Mediqués) i a la que no té recursos suficients (Medicaid). Per a la resta, l'assegurança és privada i de caràcter voluntari", subratlla Gregori.

Febleses de la Sanitat dels EUA davant la pandèmia