馃帗 Fons de reconstrucci贸: equilibri i novetats significatives

La Comissi贸 Europea ha presentat la seva proposta de fons de reconstrucci贸 davant els estralls econ貌mics i socials generats per la crisi sanit脿ria del coronavirus.

Fecha: dijous, 28 de maig de 2020 a las 19:30h

Fons de reconstrucci贸: equilibri i novetats significatives

La Comissi贸 Europea ha presentat la seva proposta de fons de reconstrucci贸 davant els estralls econ貌mics i socials generats per la crisi sanit脿ria del coronavirus. La f贸rmula per la qual aposten els comissaris 茅s la d'un fons de 750.000 milions que, com s'havia anunciat pr猫viament, es reparteix entre transfer猫ncies i pr茅stecs. Els diners sortiran del pressupost de la Uni贸.

At猫s que l'aprovaci贸 final del fons haur脿 de negociar-se en el marc del Consell Europeu, la comissi贸 ha tingut l'encert de presentar una soluci贸 que "tots poden vendre com una vict貌ria". Aix铆 ho creu el professor del Departament d'Empresa i Economia de la Universitat Abat Oliba CEU, Albert Guivernau. D'una banda, els pa茂sos del sud poden estar satisfets que la part de destinada a ajudes a fons perdut (500.000 euros) 茅s "generosa" i s'aproxima als c脿lculs m茅s optimistes. Per una altra, "la quantitat final se situa per sota del que es preveu", per a content dels pa茂sos del nord. Cal recordar que en l'煤ltima reuni贸 del Consell s'havia fixat la xifra entre un bili贸 i un bili贸 i mig.

Espanya pot considerar-se un dels grans beneficiats del repartiment que ha posat la Comissi贸 damunt de la taula. Li correspondrien 140.000 milions d'euros (77.000 en transfer猫ncies i 63.000 en cr猫dits), 煤nicament It脿lia (172.000 milions) rebria m茅s ajudes. El professor Guivernau creu que s'ha tingut molt en compte l'important pes que el turisme t茅 en l'economia d'aquests dos pa茂sos mediterranis.

Pendent de negociaci贸

Com s'ha assenyalat, l'煤ltima paraula la tindran els estats membres. El fons de reconstrucci贸 definitiu sortir脿 d'una negociaci贸 en el marc del Consell Europeu. No obstant aix貌, encara que la proposta de la Comissi贸 pugui canviar-se, "茅s un bon punt de partida". El l貌gic, segons explica Guivernau, 茅s que l'estira-i-arronsa es desenvolupi en els seg眉ents termes: els pa茂sos del nord tractaran de contreure la proporci贸 de transfer猫ncies directes i els del sud, augmentar la quantitat, encara que sigui per la part dels pr茅stecs. Al final, el resultat final no hauria de ser molt diferent del fons pel qual aposta la Comissi贸, ja que t茅 el suport alemany i el pes de l'economia de pa茂sos com els Pa茂sos Baixos "no 茅s tan gran com per a tombar la proposta".

Des de la perspectiva espanyola, 茅s bona not铆cia que, en la distribuci贸 proposada per la 'guardiana dels tractats', les ajudes a fons perdut representin dos ter莽os del total. 脡s fonamental tenir consolidada aquesta part, que recull el guant del pacte francoalemany, ja que, si despr茅s cal ampliar el muntant final del fons, "sempre ser脿 m茅s f脿cil negociar l'increment per la part de les ajudes en forma de cr猫dit".

Passos substantius

Des del punt de vista de l'evoluci贸 de les pol铆tiques comunit脿ries, el fons dissenyat per la Comissi贸 cont茅 novetats molt significatives. La primera t茅 a veure amb el finan莽ament, que es fa amb c脿rrec al pressupost de la Uni贸. 脡s la Comissi贸 la que assumeix la captaci贸 dels diners en el mercat, la qual cosa implica un "abaratiment dels costos de l'endeutament, ja que la qualificaci贸 del deute de la UE 茅s molt m茅s solvent que la dels estats membres individualment". Encara no hem arribat als coronabonos, "per貌 ens acostem molt", considera Guivernau. La segona novetat consisteix en la ruptura del tab煤 que no era possible ampliar el pressupost de la UE. Si s'aprov茅s la proposta de la Comissi贸, el pressupost pujaria fins al 2% de la renda nacional bruta dels vint-i-set, que 茅s el doble de l'actualment vigent.

Els 750.000 milions d'euros del fons de reconstrucci贸 se sumarien al conjunt d'ajudes europees que ja estan en funcionament: el programa de compra massiva de deute del Banc Central Europeu, que ha estat "clau perqu猫 no s'hagi disparat la prima de risc", i, en el context de l'Eurogrup el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), l'aportaci贸 del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i el fons per als desequilibris del mercat laboral (SURE). Tot suma dos bilions, la qual cosa 茅s gaireb茅 el doble del PIB d'Espanya l'any 2019.

Fons de reconstrucci贸: equilibri i novetats significatives