馃帗 Cinc homes generosos, en l'origen de la UE

Aquest component hum脿 de la construcci贸 del projecte europeu 茅s el que explora la periodista i assessora del Grup Socialista en el Parlament Europeu, Victoria Mart铆n de la Torre, en el llibre Europa, un salt al desconegut, publicat per Edicions Encuentro.

Fecha: dilluns, 04 de novembre de 2019 a las 10:45h

Cinc homes generosos en l'origen de la UE

En l'amistat de cinc homes generosos, en la improbable trobada entre tres homes de frontera, un inspirador i un ateu conf茅s, aqu铆 pot trobar-se el germen de l'actual Uni贸 Europea. Aquest component hum脿 de la construcci贸 del projecte europeu 茅s el que explora la periodista i assessora del Grup Socialista al Parlament Europeu Victoria Mart铆n de la Torre al llibre Europa, un salto a lo desconocido, publicat per Edicions Encuentro. L'autora ha estat a la nostra universitat per parlar d'aquesta obra i reflexionar sobre l'actualitat en clau europea, en un acte organitzat dins de les activitats del Departament de Dret i Ci猫ncies Pol铆tiques.

El quintet estava format per Schuman, De Gasperi, Adenauer, Spaak i Monnet. Els tres primers eren els homes de frontera, persones origin脿ries de territoris que havien passat d'un estat a un altre en la primera meitat del segle XX. Monnet va ser l'"inspirador" i Spaak va aportar la perspectiva atea, en principi poc af铆 a la visi贸 democratacristiana de la resta de membres del grup.

Segons ha explicat Mart铆n de la Torre, la "generositat" de tots ells va ser clau perqu猫 sorg铆s una sintonia personal que va posar en marxa el cercle virtu贸s. "Van saber treballar pel b茅 com煤 i anar molt m茅s enll脿 de l'inter猫s nacional o de partit".

A m茅s, van afegir un ingredient de lideratge per sobreposar-se a un context que tampoc era el m茅s propici. "Cal pensar que la Declaraci贸 Schuman arriba nom茅s cinc anys despr茅s del final de la Segona Guerra Mundial. Van ser valents i revolucionaris, perqu猫, fins llavors, les relacions internacionals es basaven en equilibris de poder". En el seu cas, en lloc de moure's per una l貌gica de poder, ho van fer per una altra de "perd贸 i reconciliaci贸".

Substrat com煤

Tot aix貌 va ser possible perqu猫 compartien un substrat com煤. "Tenien una formaci贸 cultural impressionant", ha observat l'escriptora. Segons ha explicat Mart铆n de la Torre, en la idea de les comunitats europees pot detectar-se la inspiraci贸 de fil貌sofs personalistes com Maritain o Guardini i els principis de la Doctrina Social de l'Esgl茅sia, plasmats en enc铆cliques com Rerum Novarum o Quadragesimo Anno: "Compartien un humanisme que posava la persona al centre. La conflu猫ncia entre la democr脿cia cristiana i la socialdemocr脿cia explica el model social europeu que tenim avui".

No obstant aix貌, aprecia Mart铆n de la Torre que, potser, caldr脿 dur a terme una actualitzaci贸 per acomodar la UE a la realitat del moment. "No tenim per qu猫 mantenir el mateix model, conservant-ne els principis, podem canviar-lo", ha afirmat.

Recuperar la visi贸 de conjunt

Han acompanyat l'autora l'exeurodiputat Francesc Gamb煤s i el catedr脿tic d'Economia Aplicada, director del nostre Centre d鈥橢studis Geogr脿fics i Pol铆tics i rector honorari de la nostra universitat, Juan Corona. Gamb煤s ha manifestat que, abans que actualitzar el model de la UE, "caldria reprendre'l". Considera Gamb煤s que la UE ha anat perdent aquesta noci贸 de conjunt que l'havia caracteritzat i comencen a prevaldre cada vegada m茅s els interessos particulars dels estats que la componen. Per reconduir aquesta tend猫ncia, aposta per introduir mesures concretes: "Cal democratitzar m茅s l'elecci贸 del president de la Comissi贸".

Corona, que ha confessat el seu europeisme, ha compartit la seva visi贸 que l'enfortiment de la UE 茅s gaireb茅 un imperatiu des del punt de vista geopol铆tic. "Si Europa fos un pa铆s, seria la primera pot猫ncia econ貌mica del m贸n. En canvi, com a micropa茂sos europeus no tenim gaire a fer per competir". Detecta Corona que, en els darrers temps, s'han com猫s errors que afebleixen l'estructura institucional i econ貌mica de la UE: els 貌rgans de govern no s贸n operatius, no s'han complert els criteris de Maastricht per a l'entrada en l'euro i, en molts casos, "s'ha comen莽at la casa per la teulada". Respecte a aix貌 煤ltim, ha subratllat que el m茅s l貌gic "hauria estat realitzar la uni贸 fiscal abans que la monet脿ria".

Corona tamb茅 ha em猫s un judici sobre el Brexit, que veu com un lose-lose en qu猫 perd tothom. "脡s dolent per al Regne Unit i dolent per a la UE, encara que pitjor per al Regne Unit".

 

Cinc homes generosos en l'origen de la UE