🎓 "Sense la part humanista, el pacient no torna"

Les oposicions a Psicòleg Intern Resident d'enguany s'han resolt amb una gran satisfacció per a un dels nostres titulats. Alejandro Caballo, alumni del grau en Psicologia i del màster universitari en Psicologia General Sanitària ha obtingut el lloc número dotze, la qual cosa li ha permès triar plaça a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Fecha: dilluns, 28 de de juny de 2021 a las 17:15h

"Sense la part humanista, el pacient no torna"

Les oposicions a psicòleg intern resident d'enguany s'han resolt amb una gran satisfacció per a un dels nostres titulats. Alejandro Caballo, alumni del grau en Psicologia i del màster universitari en Psicologia General Sanitària, ha obtingut el lloc número dotze, la qual cosa li ha permès triar plaça a l'Hospital Clínic de Barcelona. Ser dotzè en una convocatòria competitiva a la qual van concórrer prop de quatre mil candidats parla molt bé de la seva preparació acadèmica i, també, de les seves qualitats personals.

Com és afrontar un examen tan exigent?

Un ha de saber que el premi no està garantit ni tampoc és immediat. Em va ajudar el fet de partir d'aquesta idea: al final, tot consisteix a saber una mica més, i això depèn d'un mateix. Evidentment, hi ha moments en què et pots ensorrar, però mai és camí perdut. Si un té il·lusió, recursos i temps, és un camí que recomanaria sense dubtar-ho.

En certa manera, opositar és un camí de resiliència.

És una batalla interna. Debats amb tu mateix i has de fer-te un qüestionament de creences continu. I, aleshores, no jutjar-te després de l'examen.

I, en el teu cas, ho vas fer compatible amb el màster en Psicologia General Sanitària.

El fet de realitzar les dues coses era una manera de garantir millor el meu futur. Haver passat pel màster em va ajudar perquè hi ha continguts que es complementen. A més, ara compto amb l'avantatge que no haig d'esperar al tercer any del PIR per tenir els seixanta crèdits exigits per començar el doctorat. D'altra banda, les pràctiques del màster m'han ajudat a guanyar desimboltura amb els pacients, a ser capaç de mantenir-hi una conversa fluida.

En quins aspectes concrets creus que t'ha ajudat el tipus de formació rebuda a la nostra universitat?

Sobretot, en àrees d'intervenció psicològica i en la manera d'aprofundir en la clínica dels diversos trastorns mentals.

En els teus anys d'estudiant de grau imaginaves que acabaries sent un PIR?

A l'inici de la carrera no tenia al cap els diferents camins que podria agafar, m'ho vaig començar a plantejar l'últim curs. D'altra banda, m'agraden els reptes. I quan ja estava fent el màster i durant la preparació de l'oposició, estava força convençut que ho aconseguiria, malgrat la normal incertesa.

Ara la salut mental es troba davant el repte de les seqüeles de la pandèmia.

Concretament, la realitat que més em preocupa és l'augment dels casos de suïcidi en adolescents. No sé si passa en un context de no validació per part de l'entorn, però hi hem de posar fre.

I en aquesta situació quina prioritat et marques com a futur psicòleg clínic?

Hem de canviar la idea que sofrir és dolent. El sofriment amb significat té molt sentit. Hi ha moltes coses a la vida que molesten, però cal donar-los un sentit.

Una concepció molt arrelada en la dignitat de la persona...

Estic amb la ment oberta. M'atreu la teràpia d'acceptació i compromís des de la perspectiva humanista. Cal concebre els problemes psicològics com alguna cosa que es dona en un context i no com a entitats o etiquetes. Sense la part humanista, el pacient no torna.

Què esperes dels propers quatre anys?

És un repte apassionant que, al mateix temps, em fa molt respecte. Tinc molta il·lusió per aprendre. Entenc que en aquests primers mesos l'important serà ser molt observador.

Hi ha alguna rotació que t'atregui especialment?

La de psicosi o esquizofrènia. El Clínic té un grup de treball sobre aquests temes i això em fa molta il·lusió. L'àmbit investigador és una cosa que vull desenvolupar.