🎓 La joguina senzilla predisposa a la imaginació

De fet, com explica la professora de Psicologia del Desenvolupament Clara Valls, en els últims temps s'ha generalitzat el concepte de 'joguina educativa', en el disseny de la qual ja s'ha contemplat aquest component formatiu del joc. Aquest tipus de jocs s'ha expandit en els últims temps de la mà de les tecnologies digitals.

Fecha: dijous, 31 de de desembre de 2020 a las 18:15h

La joguina senzilla predisposa a la imaginació

Per a un nen jugar no és només entretenir-se, és l'acte més pur d'aprenentatge que pot realitzar. "Els nens aprenen jugant", i és a través del joc com adquireixen totes les competències que han de desenvolupar: emoció, comunicació, moviment, raonament matemàtic i espacial...

Per això l'elecció d'una joguina com a regal de Nadal també té una dimensió educativa que convé tenir en compte. De fet, com explica la professora de Psicologia del Desenvolupament, Clara Valls, en els últims temps s'ha generalitzat el concepte de 'joguina educativa', en el disseny de la qual ja s'ha estudiat aquest component formatiu del joc. Aquest tipus de jocs s'ha expandit en els últims temps gràcies a les tecnologies digitals.

No obstant això, sofisticació i digitalització no sempre són el més recomanable, sobretot si es tracta de nens petits. Valls assenyala que en edats primerenques s'ha de donar prioritat a les joguines que propicien la manipulació d'objectes i el joc simbòlic, que és el que permet "interioritzar aprenentatges".

Per aquesta raó, la senzillesa de la joguina és un valor en si mateixa, ja que deixa el camp més obert a la imaginació. Aquesta es veu afavorida quan el nen "percep que està en un entorn en què se li permet expressar-se, decidir quin material pren i com l'utilitza; per aquest motiu, les joguines que permeten moltes possibilitats d'ús promouran més la imaginació". Contràriament succeeix amb materials "més estructurats, amb funcions més definides", com seria el cas de jocs amb botons que accionen sons i moviments.

Limitar l'exposició a pantalles

Per descomptat, un bon ús de la tecnologia dona lloc a jocs que estimulen aspectes molt positius des del punt de vista educatiu, i compten amb l'avantatge que les pantalles solen atreure els nens. No obstant això, és recomanable administrar-ne l'ús perquè en els més petits "preval la necessitat de manipulació dels objectes per poder interioritzar els aprenentatges, i l'exposició a les pantalles té efectes negatius en el son dels nens", adverteix aquesta especialista.

En una realitat de confinaments i multiplicació del nombre d'hores que els menors passen a casa, els pares han tendit a ser més permissius amb l'ús de pantalles. En aquesta situació, i en la mesura que sigui possible, Valls recomana als pares que seguin amb els seus fills i es converteixin "en els seus companys de joc, i representin rols en les seves imaginatives històries, ja sigui amb disfresses o ninots". En aquest joc simbòlic, "els més petits (1,5 anys - 5 anys) podran relaxar-se, expressar-se i desenvolupar les seves habilitats socials, la seva creativitat i el més important: enfortir el vincle amb els seus pares".

La socialització del joc tradicional

En un any tan atípic, la socialització que va lligada a certs tipus de jocs es fa encara més necessària. "Les restriccions han reduït el temps de contacte social entre els nens", així que, en molts casos, no han disposat "del temps de joc lliure per relaxar-se, expressar les seves emocions i desenvolupar les seves habilitats socials i la seva creativitat".

En aquest sentit, els jocs tradicionals ofereixen un terreny ideal per cobrir aquesta necessitat, ja que normalment aporten "tots els aprenentatges implícits en la relació amb els iguals: escolta, respecte, acceptació de les diferències o resolució de conflictes". Aquest factor social del joc també és, a parer seu, fonamental: "Al capdavall, no importen tant les joguines o el joc, sinó tenir algú amb qui jugar".

Valls també suggereix mantenir encesa el màxim possible la flama del joc. Encara que avui sembli que els nens es fan adults més ràpidament i tenen menys temps per jugar, la veritat és que jugar és una funció bàsica des del punt de vista educatiu. De fet, "el component motivacional del joc i les possibilitats que ofereix per atendre la diversitat a l'aula porta al fet que cada vegada siguin més les escoles que en comptes de llibres utilitzin jocs durant la primària per a l'adquisició dels aprenentatges instrumentals com són les matemàtiques i les llengües".

La joguina senzilla predisposa a la imaginació