🎓 La Llibertat Religiosa quaranta anys després

La Llei orgànica de Llibertat Religiosa és un dels textos que més consens va suscitar en la seva tramitació parlamentària. Aquesta confluència de voluntats entre els partits era també reflex dels valors de la societat de fa quaranta anys. En aquells anys de la transició, la dimensió religiosa de la persona era una cosa molt present i valorada en la societat, fet que sustentava la "màxima protecció" que es va concedir a la llibertat religiosa.

Fecha: divendres, 01 de d'abril de 2022 a las 18:00h

La Llibertat Religiosa quaranta anys després


La Llei orgànica de Llibertat Religiosa és un dels textos que més consens va suscitar en la seva tramitació parlamentària. Aquesta confluència de voluntats entre els partits era també reflex dels valors de la societat de fa quaranta anys. En aquells anys de la transició, la dimensió religiosa de la persona era una cosa molt present i valorada en la societat, fet que sustentava la "màxima protecció" que es va concedir a la llibertat religiosa.

Avui, cal preguntar-se "si seguim en aquesta situació o si els paràmetres són diferents", s'ha qüestionat Eugenio Nasarre durant la presentació en la nostra universitat del llibre La Llei orgànica de Llibertat Religiosa (1980 – 2020). Quan es va aprovar la llei orgànica, "l'homo religiosus era un subjecte majoritari", però avui, quan és una "rara avis", cal preguntar-se si "disminueix el valor que la societat li dona al principi de llibertat religiosa".

Nasarre, coautor de l'obra, creu que és pertinent fer-se la pregunta en tant que la Constitució especifica que, a l'hora d'establir relacions de col·laboració amb les confessions religioses, "els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola".

I el context revela una progressiva pèrdua de la creença i la pràctica religiosa a Europa, especialment després de la pandèmia i, particularment, en el cristianisme ("A Europa secularització és descristianització"). Del 90% de la població que en 1978 es declarava catòlica avui s'ha descendit a un 56%, amb un 20% de practicants. "La pandèmia a Espanya ha estat devastadora per al catolicisme".

És un panorama en què es pot témer que la llibertat religiosa passi de ser un dret altament protegit a una "llibertat mutilada", més pròxima a una "espècie de tolerància". No obstant això, per a Nasarre, estem davant un "catolicisme en minoria, però no irrellevant".

Des del seu punt de vista, és important que aquesta situació d'estar en minoria no arrossegui als catòlics a la temptació de funcionar com una "secta evangèlica" ni a la d'"agenollar-se davant el món, eliminant les parts transcendentals de la nostra visió del món".

En la sessió de presentació, que ha sigut introduïda pel rector de la Universitat, Rafael Rodríguez-Ponga, també ha intervingut l'altre autor del llibre, l'advocat Jaime Rosell. Aquest ha advertit de les conseqüències que tindria la identificació de la llibertat de consciència amb la llibertat ideològica, tal com es defensa des d'alguns posicionaments: "els valors republicans podrien ser presentats com una ètica civil compartida per tots, quedant el religiós en l'esfera privada".

La Llibertat Religiosa quaranta anys després