🎓 Un Papa del qual aprendre a tenir esperança

"Amb Joan Pau II vaig aprendre a tindre esperança". Des de llavors, sé que "el Regne de Déu triomfarà i que es continua obrint pas". Així ho expressa el bisbe d'Oriola-Alacant, Mn José Ignacio Munilla, que considera que avui s'ha de mantenir aquesta actitud esperançada. Per exemple, propostes culturals com la ideologia de gènere, "que avui semblen inexpugnables, tenen els peus de fang i les veurem caure, com vam veure caure el mur de Berlín".

Fecha: dimarts, 08 de de novembre de 2022 a las 17:45h

Un Papa del qual aprendre a tenir esperança

"Amb Joan Pau II vaig aprendre a tindre esperança". Des de llavors, sé que "el Regne de Déu triomfarà i que es continua obrint pas". Així ho expressa el bisbe d'Oriola-Alacant, Mn José Ignacio Munilla, que considera que avui s'ha de mantenir aquesta actitud esperançada. Per exemple, propostes culturals com la ideologia de gènere, "que avui semblen inexpugnables, tenen els peus de fang i les veurem caure, com vam veure caure el mur de Berlín".

La referència al mur que va dividir Europa no ha estat gratuïta perquè Munilla ha fet aquestes manifestacions durant un acte celebrat en la nostra universitat per a commemorar els quaranta anys de la primera visita del Papa Joan Pau II. La jornada estava organitzada per la nostra universitat, E-Cristians i l'Institut d'Humanitats Ángel Ayala

En la seva intervenció telemàtica, Munilla ha recordat amb afecte la visita del Pontífex, que va viure molt de prop, ja que era seminarista a Toledo quan el Papa es va allotjar una nit el Seminari de la capital manxega. "El Papa va pernoctar amb nosaltres i hi va passar el seu aniversari. A mi em va tocar preparar la seva habitació. Cridem a un cambrer polonès de Madrid, que ens va ensenyar  l'aniversari feliç' en polonès". També es recorda del que va menjar: "una cosa frugal, coliflor".

El Papa dels joves

Aquesta idea connecta amb un dels aspectes tractats en el col·loqui presencial, en què han intervingut el director del Departament d'Educació i Humanitats, Marcin Kazmierczak, i el president de E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol. Referent a la relació de Joan Pau II amb els joves, Kazmierczak creu que la seva capacitat de sintonitzar amb la joventut s'explica en què "li encantava estar amb els joves i entenia quin era el problema fonamental en la vida d'un jove: l'amor. Va abordar directament aquest tema i el va fer de manera exigent. Els joves no volen un missatge fàcil".

Així ho creu també Miró i Ardèvol. "Les persones que parlen clar, que no es posen de perfil, arriben millor als joves". També ha fet referència una de les grans contribucions del pontificat de Sant Joan Pablo, que va ser "l'articulació del concili amb la tradició de l'Església. Si això no s'hagués donat, el mal hauria estat terrible perquè l'Església sense tradició es destrueix". I la tradició es renova a força de processos interns i també en la competència amb altres cultures. Així com a Joan Pau II li va tocar competir amb la visió marxista, hui "competim amb una tradició més difícil". Es tracta de la "tradició emotivista", consistent en el fet que "els sentiments són allò que expressa la veritat i que la realització personal està en la satisfacció del desig. Estem competint contra el desig, això és molt més difícil".

En aquesta tasca, el magisteri de Joan Pau II és una gran aportació. Va saber "transformar la Doctrina Social de l'Església en acció. Això té un valor impagable perquè és una cosa que, desgraciadament, ha estat un dèficit dels catòlics".

El col·loqui, moderat pel director del grau en Periodisme, Juan Francisco Jiménez, ha conclòs amb unes paraules del degà de la Facultat de Comunicació, Educació i Humanitats, Enrique Martínez. En evocar aquells dies de 1982, en els quals va ser un dels joves que va seguir a Joan Pau II en la seva visita, arriba a la conclusió que aqueixa joventut anava "a la cerca de misericòrdia".

Un Papa del qual aprendre a tenir esperança