🎓 Periodista en zona de conflicte: professionals sense bandera

Durant aquestes setmanes, en el marc del grau en Periodisme, s'està desenvolupant el cicle 'La cobertura periodística en entorns de conflicte'. Es tracta d'acostar els periodistes a una realitat en què pura i cruament s'expressa el compromís amb la informació que defineix la professió periodística.

Tractant-se de parlar de periodisme en un context de conflicte, sorgeix de manera inevitable el tema de la relació entre el professional de la informació i l'exèrcit. Per a abordar aquest assumpte, la primera sessió del cicle va girar entorn del col·loqui entre el cap de l'Oficina de Comunicació de la Inspecció General de l'Exèrcit, Alejandro Rubiella, i el corresponsal per a El Periódico de Catalunya, Ricardo Mir.

En zona de trinxera, militars i periodistes, en certa manera, està germanats per aqueix compromís tan radical amb el seu treball. Així ho veu el coronel Rubiella. "L'Exèrcit veu als corresponsals de guerra com a persones que comparteixen el risc amb nosaltres. Pensem, hi ha un senyor que se la juga pel seu treball, com nosaltres. Això ens genera una certa admiració".

En el pla personal, tant periodistes com militars han d'assumir un risc que, a vegades, pot ser greu. No obstant això, tant per a Rubiella com per a Mir, el pitjor no és quan estàs sobre el terreny. "Ho passo pitjor els dies abans que quan arribo a la zona de conflicte. Tota l'ansietat que el teu entorn sent pel fet que te'n vas fa efecte en tu". Es pateix més pels familiars que per un mateix. Rubiella ha recordat quan li va tocar estar a escassos metres d'un atemptat contra un alt dignatari: "el primer que vaig pensar va ser que havia de cridar a la meva dona".

Objectius diferents

Malgrat aquestes afinitats professionals i personals, no s'ha de perdre de vista que els objectius militars i els periodístics són de naturalesa diferent. El periodista ha d'actuar de manera que el seu treball no posi en risc a altres persones, però ha de tindre clar "no treballa per a cap bandera. Cal contar el que passa amb independència que pugui perjudicar un bàndol", ha reflexionat Mir.

En els últims mesos, aquest corresponsal ha estat anant i venint d'Ucraïna. Des del punt de vista de la comunicació, el sorprèn veure com "Rússia s'ha preocupat bastant poc que la seva narrativa surti. Semblen haver renunciat a la batalla informativa". Rubiella ha introduït un matís en aquest punt: pot ser que no els preocupi filtrar el seu missatge a occident, però el món és molt més gran. La prova és que "no hi ha suport actiu a Ucraïna fora del món occidental".

On sí que aprecia Mir una eficaç faena comunicativa és a Ucraïna. "Zelensky ha aconseguit que s'extengui la idea que és una guerra també d'Europa". Des del seu punt de vista, el discurs rus no està sent massa sòlid: "en l'argumentari de Rússia hi ha pocs arguments convincents per a la comunitat internacional".

Converses i simulació en base militar

La conversa entre Mir i Rubiella, que ha estat conduïda pel professor de Periodisme, José Ignacio Castelló, és la primera sessió d'un cicle que comptarà també amb la participació d'Albert Naya (periodista freelance a Turquia) , el fotoperiodista i professor Jesús García Pastor, i culminarà amb un exercici pràctic de "periodisme encastat" en contingent militar que es farà en la Base Militar de Sant Climent de Sescebes.