🎓 Perspectiva històrica i actual de la diversitat funcional

La discapacitat física i psicològica va estar molt present a la cort espanyola dels Àustries, als segles XVI i XVII. No hi ha més que observar els molts bufons que va pintar Velázquez en els seus quadres. Personatges com Magdalena Ruiz, Luis Tristán, o el boig Morata, són figurants que apareixen a Las Meninas de Velázquez o en diversos retrats col·lectius cortesans.

Tenir al costat una persona amb alguna malformació, anomenat en l'època, "home de plaer" (que entretenia als cortesans), constituïa un signe de poder, en el marc d'un curiós gust per l'extravagància.
El pas del temps ha canviat molt la situació i al llarg dels segles es va instal·lar a l'opinió pública la por a la diferència que el nazisme va conduir fins al genocidi.

Avui, pel·lícules com Campeones, dirigida per Javier Fesser, amb el discurs de Jesús Vidal en el lliurament dels Goya, reivindicant la inclusió, la diversitat i la visibilitat, reflecteixen una visió molt més optimista de cara al futur.

Sembla superada la concepció del discapacitat com "fill del pecat" o com a malalt perillós al qual cal tancar. S'ha passat, certament, per estratègies radicals no recomanables: la segregació i la sobreprotecció.

En aquest sentit és especialment interessant l'estudi de les formes d'integració social dels nens amb Síndrome de Down. És ben palès que no és de rebut la tesi de Rousseau sobre la idealització del "bon salvatge", corromput i pervertit per la societat. Aquesta a través del sistema educatiu ha d'integrar als nens que necessiten atenció especialitzada, dotant-los d'un grau d'autonomia suficient perquè puguin valer-se per si mateixos.

Els nivells de suport han de ser diferents en funció de l'edat. Beatriz Garvía Peñuelas en la seva conferència "La diversitat funcional en l'aprenentatge" ha incidit en treballar la identitat, ajudar la persona amb Síndrome de Down a conèixer-se, descobrir el símptoma i també les seves múltiples capacitats.

Educar és transmetre normes però també deixar créixer. Beatriz Garvía és psicòloga clínica. Des de 1989, es va incorporar a la Fundació Catalana de la Síndrome de Down, de la qual coordina, actualment, l'àrea de formació i investigació. Ha aportat recursos per tractar persones amb aquesta síndrome, partint del principi que el concepte de discapacitat no ens faci oblidar mai la persona que hi ha darrere. L'esdeveniment ha estat organitzat per Rosa Mª Alabrús per als alumnes d'Educació Social II del Grau de Primària.