🎓 Pobresa que li treu al nen el seu dret al futur

La pobresa no només implica una privació material en el present sinó el minvament d'un futur que podria haver estat i molt probablement no serà

Fecha: divendres, 07 de de desembre de 2018 a las 20:45h

Pobresa que li treu al nen el seu dret al futur

Dins de tot nen hi ha una gran quantitat de potencialitats, possibilitats de desenvolupar la seva personalitat com a ésser humà. Tota persona és una promesa de grans coses, però no tots els entorns són afavoridors d'aquest creixement. En aquest sentit, la pobresa no només implica una privació material en el present sinó el minvament d'un futur que podria haver estat i molt probablement no serà.

La pobresa es multiplica per dos en persones les famílies de les quals no tenen formació; quatre de cada deu menors amb problemes en la llar no acabarà l'ESO; la probabilitat de ser pobre es duplica en nens els pares dels quals estan en l'atur. Amb aquestes dades, que ha presentat el cap d'Acció Social de Càrites Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, queda ben clar que la pobresa captura el present i hipoteca el futur.

Sala, que ha pronunciat la conferència inaugural de la jornada sobre Drets dels Nens que organitzava la Càtedra UNESCO en Paz, Solidaritat i Diàleg Intercultural (amb la participació de les àrees de Psicologia, Educació i Dret) ha descrit la situació d'"aclaparament i estrès que genera la pobresa". Quan una persona està en aquestes dificultats, "té tanta obsessió per l'immediat que no fa plans de futur, el seu cervell no li deixa pensar en res més". S'entén, per tant, que, en aquest context, el nen trobi dificultats per treure el millor de si.

La llar i l’escola

Una idea en la qual s'ha aprofundit en la taula rodona següent. L'experta en intel·ligència emocional, Laia Mestres, ha posat èmfasi en el paper del sistema educatiu en aquesta equació. "El paper de l'educació és crear un espai on aquests nens que no tenen els estímuls necessaris a casa els tinguin". Així mateix, també cal ajudar al fet que el menor "no s'identifiqui amb les seves circumstàncies", de manera que no s'estigmatitzi a si mateix.

La psicoterapeuta Marta Albert ha descrit els beneficis de créixer en un context familiar en el qual es generin vincles segurs i, en aquest mateix sentit, ha alertat de la relació entre "vincle insegur i trastorns de la personalitat". Així, ha reivindicat un "dret al vincle positiu. El fet de no haver pogut desenvolupar un bon vincle ja és una forma de maltractament". També ha subratllat la necessitat de generar sentiment de pertinença. "Per a tothom és important saber que es pertany a algun lloc".

Si s'hi ha parlat de la importància de l'entorn és perquè, efectivament, no tots són iguals. A la mateixa ciutat de Barcelona es registren diferències de fins a vuit anys en l'esperança de vida segons en quin barri es resideixi. Com ha denunciat el president de Trinijove, Ignasi Parody, "hi ha barris en els quals coincideixen un conjunt de factors perquè s'agreugin les condicions d'exclusió social". Un element crucial, des del seu punt de vista, és que els equips educatius tinguin continuïtat als barris més desfavorits. "Han de poder intervenir en el llarg termini".

La jornada s'ha completat amb un segon col·loqui en el qual han participat la jurista de la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Mercè Pagonabarraga, i el director de Relacions Ciutadanes de Casal dels Infants, Enric Canet.

 

Pobresa que li treu al nen el seu dret al futur