🎓 Fer política d'emocions positives

El pes de l'emocional en la realitat política actual és major que altres períodes històrics. La influència d'aspectes relacionats amb l'emoció no ha de ser per força negativa. Com explica el periodista i analista polític Toni Aira, l'interessant és regular la qualitat i la quantitat de l'emoció.

Fecha: divendres, 16 de d'abril de 2021 a las 13:45h

Fer política d'emocions positives

El pes de l'emocional en la realitat política actual és major que altres períodes històrics. La influència d'aspectes relacionats amb l'emoció no ha de ser per força negativa. Com explica el periodista i analista polític Toni Aira, l'interessant és regular la qualitat i la quantitat de l'emoció.

Quant a la qualitat, suggereix l'opció de fomentar sentiments positius. "Tradicionalment, s'ha mogut el vector dels sentiments negatius, però podria optar-se per estimular sentiments positius per a despertar interès per la política. És una cosa que podria fer-se".

El quantitatiu remet a una qüestió de mesura. L'emocional ha de ser present en el debat polític, però cal "equilibrar la dosi de raó i emoció. Ara hi ha una sobredosi de l'emocional. Fonamentalment d'emocions negatives".

Aira ha exposat aquestes idees durant una trobada amb els estudiants de Periodisme, que, en el marc de l'assignatura Redacció II, havien analitzat a consciència les idees abocades en el llibre del ponent: La política de les emocions. Com els sentiments governen el món.

Pendents de l'últim gir

El fet que l'emocional condicioni tant la política en l'actualitat és, en part, reflex del context present. Segons ha expressat Aira, "alguna cosa està passant en la nostra societat que ens fa més addictes a les emocions".

L'esquema comunicatiu actual tampoc contribueix a una política nascuda de l'assossec i la reflexió. "Fa vint o trenta anys, els polítics estaven més protegits, la qual cosa contribuïa a la seva credibilitat. Avui tot va més ràpid i succeeix a la vista de tots. Molt aviat se'ls veu el cartó".

D'altra banda, la societat digital proporciona constantment al polític dades sobre quines són les tendències del moment. Això dificulta fixar posicions sòlides, ja que els mandataris viuen pendents de l'últim gir d'un entorn molt canviant. Aquesta inestabilitat "sotmet al polític a un gran estrès".

Per exemple, pocs dirigents poden permetre's formular una disculpa pública com la que va fer Angela Merkel. "Va poder demanar perdó perquè li ho havia guanyat". En aquest sentit, Aira ha al·ludit a la fortalesa del lideratge de la cancellera, una persona que no sols està pendent de "captar" tendències sinó que se sent amb la capacitat de "crear-les".

Al llarg de l'obra, s'identifiquen les deu emocions principals del món de la política i s'associa cadascuna d'elles a un personatge concret. Merkel, Trump, Pedro Sánchez, Putin, Pablo Iglesias o Santiago Abascal, entre altres, veuen retratades les seves estratègies en el mirall del sentiment que les defineix. 

Fer política d'emocions positives