🎓 Sant Joan, una festa connectada amb la vida

Com el Pijoaparte de Marsé, entre el confeti i les brases de les fogueres, així començarà el dia 24 de juny, festivitat de Sant Joan. Ha estat així des de temps remots: l'onomàstica de Baptista conserva gran part dels ritus que caracteritzaven la festa preromana pel solstici d'estiu.

En aquells temps previs a la romanització, explica el professor d'Història de la Universitat Emili Boronat, es tractava d'una festivitat que apel·lava a la "la terra, els cicles de les estacions i les collites; era una celebració de la vida". Per això es fixava en el dia amb més hores de llum del sol, que era "l'astre de la vida". En el fons, era una expressió de "tot el desig de vida que inicia el cicle de l'estiu".

Continuïtat d’elements preromans

La tradició cristiana és fidel a aquest esperit i el canalitza cap a l'"exaltació de la font de la vida, que és Crist". El cristianisme veu "llavor de veritat" en les inclinacions religioses de les civilitzacions antigues. Per aquesta raó resulta lògic que hagin sobreviscut tots els elements de la festa pagana. Entre els quals, el protagonista principal de la nit, el foc: "El foc significa el desig de fer prevaler tot allò que és vida". La vida, afegeix Boronat, està encarnada pel dia, i el foc és la manera "de fer present durant la nit la força del foc solar". L'objectiu: "Fer que el dia venci la nit". La missió de les fogueres és donar llum durant tota la nit. Així mateix, l'alba del dia 24 ha de trobar tothom despert.

La concepció pagana i la cristiana també comparteixen l'esperit de renovació. Amb l'arribada de l'estiu muta la naturalesa. "Es recollia tot el vell i caduc per tirar-ho al foc, així com mor l'hivern, també es cremen les coses velles". En el fons, "l'anunci del Messies" conté un missatge semblant, i l'encarregat de difondre aquesta notícia va ser el mateix sant Joan Baptista, destaca Boronat.

Simetria amb Nadal

És un anunci transcendent que justifica que la tradició cristiana hagi concedit summa importància a la festivitat de Sant Joan Baptista. N'hi ha prou amb un cop d'ull al calendari per adonar-se'n. El dia de Sant Joan té una perfecta simetria amb el naixement de Jesús: "Sant Joan és el precursor, el que anuncia que aquell que es disposa a batejar és el Messies". I, com a precursor que és, "neix abans". Concretament, mig any abans: "Si dividim l'any en dues meitats de sis mesos, veiem que un naixement, el de Jesús, coincideix amb el solstici d'hivern, i si mirem el del Baptista coincideix amb el solstici d'estiu".

Així, des de molt aviat la festa litúrgica de Sant Joan Baptista s'instal·la amb entitat pròpia en el calendari cristià. La seva inclusió com a festivitat va ser "pràcticament al mateix temps que la Pasqua i Nadal. Al marge d'aquestes dues festes, la del naixement de Sant Joan Baptista va ser la primera que va adquirir un caràcter solemne", subratlla Boronat.

La festa mira al camp

La celebració de Sant Joan està àmpliament documentada a la ciutat de Barcelona. Els testimoniatges de la festa a la Ciutat Comtal es remunten al segle XV, amb descripcions escrites de la utilització de la pólvora i els petards. Igualment, les restriccions no són exclusives d'aquests anòmals temps de pandèmia. Hi ha decrets del Consell de Cent del segle XVI "per impedir que les fogueres tinguessin lloc dins de la ciutat".

No obstant això, el festeig està simbòlicament lligat al camp, al fet rural, a una societat que balla i celebra abans d'escometre les tasques agràries més dures: la collita, la verema o la sega. D'aquest origen agrari ve el costum de recollir, entorn de Sant Joan, les herbes aromàtiques: "Tots sabem que hi ha molt pocs dies per agafar la til·la, perquè la flor del til·ler es tanca i ja no serveix per fer la infusió".