🎓 “Serà necessari un Pla Marshall”, segons Ramón Alfonso

Els efectes del coronavirus en la nostra societat tenen una important deriva econòmica. Encara que els governs i la Unió Europea han aprovat mesures per pal·liar-los, les mesures acordades “semblen limitades”. En el cas concret de la Unió, el que s'ha aprovat fins ara és més “un anunci d’intencions” que no pas un pla d’acció definitiu. Així ho considera el professor del Departament d’Empresa i Economia de la nostra universitat, Ramón Alfonso.

Davant d’aquesta situació, no són pocs els economistes que han demanat al Banc Central Europeu que augmenti el programa de compra d’obligacions, que actualment se situa en 2,6 milions en actius. Les peticions que s’intensifiqui el programa han anat creixent al mateix temps que augmentaven els costos d’endeutament dels països del sud d’Europa, que han arribat a nivells que no es veien des de fa un any, exposa Alonso.

Els senyals emesos pel BCE s'han concretat fins ara en la presentació d'un pla per comprar 750 milions de bons addicionals i un compromís sense límits per defensar la zona euro. 

En aquesta situació, cal esperar mesures de més intensitat, perquè “sí que serà necessari un pla Marshall”, afirma Ramón Alfonso. “És altament probable que sigui necessari l'ús combinat de mesures excepcionals d'estímul per part de governs i bancs centrals”, afegeix.

El futur econòmic

El futur en l’economia mundial no és gaire encoratjador. Segons Ramón Alfonso, “en molts països, els efectes de la parada econòmica a causa del coronavirus tindran un impacte que s’estendrà en el temps molt més enllà de la crisi sanitària”. També destaca que l’estimació d’alguns economistes és que podem estar davant de contraccions del 30 % del PIB en moltes economies.

Aquesta xifra del PIB s’explica per les dificultats que tindran moltes empreses en un futur per recuperar el nivell de vendes, els retards o cancel·lacions de projectes d’inversió i els ajustos en les plantilles, en què moltes persones s’enfrontaran a l’atur i inhibició de consum. També, si Espanya decidís el tancament total de producció, això “implicaria un nivell suplementari de deteriorament econòmic i una complicació addicional a la recuperació”, segons Alfonso.   

Keynesianisme de moda

En aquest context és previsible que “l’aplicació de mesures d’estímul per part dels governs pot assolir una major presència en trimestres i anys immediats”. És a dir, “podem pensar que el keynesianisme es posarà de moda”.

Moltes autoritats han mencionat el concepte d’‘economia de guerra’, que es defineix com “el conjunt de contingències assumides per un estat modern per mobilitzar la seva economia en la producció de guerra”. Aquest podria incloure més planificació, assignació de recursos, racionament o imposició d’impostos. L’economia de guerra també es vincula amb el keynesianisme militar, que, des del punt de vista de la demanda afegida, consisteix en el fet que el pressupost militar “estableix cicles i les fluctuacions empresarials o també s’utilitzi per combatre les recessions”. Des de l’òptica de l’oferta, la ciència econòmica també ha registrat un curiós fenomen: el conflicte bèl·lic estimula el progrés tecnològic i posa les bases per a una recuperació més vigorosa. En tot cas, conclou Ramón Alfonso, una economia de guerra sempre implica “més participació de l’estat, que pren el control dels recursos de producció”.