🎓 La UE s’endeuta amb càrrec a fons propis

Europa s'endeutarà i ho pagarà amb càrrec a recursos propis. Són dues "novetats" substancials en la història del projecte comunitari que l'expresident del Parlament Europeu José María Gil-Robles acull "amb alegria". No en va, és una fórmula que ja va proposar en els seus temps de president la cambra legislativa europea, ha recordat.

"Definitivament, ens hem tirat a la piscina", ha assenyalat. A parer seu, és fonamental el fet que Europa hagi trencat amb la regla que li impedia endeutar-se i hagi optat per pagar-la amb recursos propis: "Tindrem recursos propis i ja hi ha un calendari per a la introducció d'aquests recursos".

Aquestes decisions són fruit de la "voluntat política" i també del fet que les ha pres una Europa de vint-i-set membres. "Això ha estat possible gràcies al fet que el Regne Unit ha sortit de la UE", ha sentenciat.

Gil-Robles ha intervingut en el col·loqui "La UE després de la crisi de l'euro i la pandèmia", organitzat dins dels Diàlegs de Bellesguard, la universitat d’estiu de la Universitat, i ha compartit col·loqui amb el diplomàtic Francisco Javier Rupérez.

Torna el bipartidisme

No és un fet consumat, però sí una tendència apreciable: la ciutadania comença a tornar a l'escenari de bipartidisme anterior a la irrupció de l'anomenada "nova política". El cansament per la "polarització" seria un dels motius d'aquest canvi.

Així ho consideren tant l'exministre Josep Piqué com l'expresident del Reial Institut Elcano, Emilio Lamo d'Espinosa, que han coincidit en la taula rodona "De la democràcia a la telecràcia".

En el seu discurs, Piqué ha cridat a defensar la democràcia representativa i les seves institucions. "Hem estat molt condescendents amb la nova política, i ja hem vist com ha acabat". Fonamentalment, s'ha referit a l'estat de polarització regnant en un context en què "la confrontació per l'hegemonia en cada espai radicalitza els missatges i redueix la possibilitat d'aconseguir punts de trobada".

Des del seu punt de vista, la ciutadania comença a enyorar la capacitat de bastir grans consensos que existia abans de l'atomització de l'arc parlamentari: "El bipartidisme no era perfecte, per això van aparèixer aquests fenòmens, però els votants estan tornant a la situació anterior de dues opcions que confronten idees i que comparteixen els consensos bàsics".

L'exministre ha insistit en la idea dels consensos, per la seva connexió amb un concepte essencial: la cohesió. "Quan des de fora es percep que un país té problemes de cohesió, que té dificultats per trobar consensos bàsics, perd projecció internacional". Un país així, ha afegit, "perd credibilitat perquè els altres intueixen que el que avui es decideix demà ho canviarà un govern d'un altre color".

Si Josep Piqué ha fet aquests comentaris sobre la importància d'apuntalar l'estructura institucional és perquè veu "en crisi" la democràcia representativa. Una situació que, entre altres raons, es deu a l'"empobriment" que ha experimentat el debat polític. En aquest sentit, ha al·ludit a la "simplificació, la polarització, els reduccionismes, l'ús desacomplexat de la mentida i l'abús dels canvis d'opinió".

Discursos radicals, societat moderada

Emilio Lamo d'Espinosa també aprecia "indicadors d'un retorn al bipartidisme". I és que, des del seu punt de vista, Espanya és un país "amb una ciutadania moderada i un discurs radicalitzat en la classe política". La pandèmia també ha suposat un deteriorament en la qualitat democràtica, amb fenòmens de "reestatalització i autocratització".

Lamo de Espinosa també ha analitzat les formes actuals de canalització de l'opinió pública en l'era de les xarxes socials. Creu que és necessari regular aquests àmbits perquè "no té sentit que qui difami o insulti en un mitjà de comunicació pugui ser sancionat mentre que a qui ho faci en xarxes socials no li passi res".

Respecte a l'ús de xarxes socials, ha reclamat més "autocontrol" dels poders públics davant la temptació de governar "a cop de tuit": "Les conseqüències d'això són esdeveniments com l'assalt al Capitoli".