🎓 El futur serà amb la Universitat

La Universitat ha celebrat l'acte d'obertura del curs acadèmic 2020-2021. La cerimònia ha comptat amb la participació de la directora general de Planificació en l'Àmbit d'Universitats de Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Conselleria d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Mercè Chacón.

Chacón ha destacat la importància que el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social serveixi per "accelerar" els plantejaments del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, l'horitzó del qual és situar la inversió en R+D+I en un 2,12 % del PIB de Catalunya: "No podem perdre l'empremta dels països més avançats".

L'acte, en el qual també s'ha presentat el resum audiovisual de la memòria de la Universitat Abat Oliba CEU durant el curs 2019-2020, ha conclòs amb una intervenció del rector, Rafael Rodríguez-Ponga, que ha subratllat la capacitat de reacció que va tenir la UAO CEU davant la paralització de l'activitat presencial amb motiu de la pandèmia. En dos dies, es va poder implementar tota la docència en línia, de manera que, en finalitzar el curs, es van impartir de manera sincrònica més del 90 % de les sessions previstes. "Som petits i joves, la qual cosa ens dona més capacitat de reacció i agilitat", ha afirmat.

Així mateix, en un context socialment complex, el rector ha invocat l'exemple de l'Abat Oliba, que dona nom a la UAO CEU: "Necessitem renovar l'esperit de Pau i Treva", ha afirmat. També ha mostrat la seva satisfacció pels resultats de l'última enquesta d'inserció laboral de l'Agència Catalana per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que reflecteix una taxa d'ocupabilitat global del 95,3 % entre els titulats de la UAO CEU.

Nova cafeteria

Abans de l'acte, s'ha celebrat una eucaristia, oficiada pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Sergi Gordó. Prèviament, havia beneït i inaugurat les noves instal·lacions de la cafeteria de la UAO CEU. En la seva breu intervenció, ha parlat de la importància de "beneir el treball": "Jesús —ha recordat— es feia dir fill de fuster. Oferint el treball a Déu ens purifiquem a nosaltres mateixos".

Eix hispano-itàlic

Un dels moments centrals de l'acte ha estat la lliçó magistral. L'ha impartida el vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat Abat Oliba CEU, Sergi Rodríguez López-Ros, que ha tractat el tema següent: Elements clau de les relacions entre Espanya i Itàlia: vint segles de preparació per afrontar junts la globalització.

Segons ha expressat el ponent, Espanya i Itàlia tenen ara una "oportunitat històrica" de crear un "eix llatí" que contrapesi la influència francoalemanya. En un context geopolític el centre de gravetat del qual es desplaça cap a l'Àsia, aquesta aliança, a la qual també podria incorporar-se Portugal, aportaria capacitat d'influència sobre 36 països del món. És a dir, l'aliança ítalo-espanyola tindria capacitat per situar-se com l'intermediari necessari de la UE amb l'entorn asiàtic. Segons Rodríguez López-Ros, aquesta opció hispano-itàlica passaria "per un eix euroatlàntic que tingués a l'Índia i les Filipines les seves contraparts".

En aquest sentit, ha esmentat l'acord signat fa dos anys entre l'Institut d'Espanya i l'Accademia Nazionale dei Lincei, que "obre horitzons molt esperançadors per a tots dos països en l'era de la globalització".

En definitiva, "després del Brexit, alinear els interessos d'Espanya i Itàlia" pot ser una "opció de futur". No en va, entre tots dos sumarien 107,8 dels 406,8 milions dels habitants de la UE, al mateix temps que el seu PIB nominal conjunt seria de 3, 4 bilions, és a dir, més que França (2, 7 bilions) i una mica menys que Alemanya (4,2 bilions), ha recordat Rodríguez López-Ros.