🎓 Quan les vacances són una necessitat vital

Els períodes de vacances llargs, com els que ofereix l'estiu, són fonamentals en el calendari de les persones que viuen lluny dels seus països d'origen. Després de períodes de distanciament llargs, per a aquestes persones, aquestes setmanes són l'oportunitat de fer un parèntesi als seus països d'origen, especialment en el context de pandèmia. Ho és fins al punt que aquestes setmanes de retrobament constitueixen per a ells una "necessitat vital". Per aquesta mateixa raó, la impossibilitat de gaudir d'aquestes setmanes fins i tot pot ser viscuda "com un dol", assenyala la professora del grau en Psicologia de la Universitat Salud Porras.

No obstant això, l'impacte psicològic de no poder visitar la terra d'origen és diferent segons el perfil de la persona migrant: "Aquelles persones que, en migrar, es van adaptar i es van integrar al país de destinació, de manera que van redibuixar la identitat ètnica, suporten millor la distància; però aquells la identitat dels quals segueix fermament sustentada per la inclinació a la terra d'origen són els que estan exposats a un patiment més gran en cas de prolongar-se els períodes de separació amb els seus".

En aquests casos, aquesta privació pot ser viscuda "com una gran pèrdua, com un dol". "Parlem d'un dol entès com una pèrdua vital significativa. Com portaria qualsevol de nosaltres no poder abraçar els nostres pares en dos anys? Sens dubte, amb dolor emocional perquè no els tenim; això és un dol", apunta Salud Porras. Aquesta especialista comenta també que no només es tracta de trobar a faltar la persona, sinó el contacte amb tot el que "configura la mateixa identitat i un sentit social", és a dir, les tradicions, els elements culturals, la llengua, la gastronomia, l'art o els costums socials.

A tot això cal afegir que el fet de poder tornar un temps al seu país representa per a aquestes persones "la gran motivació per treballar i esforçar-se la resta de l'any". Per això parla de necessitat vital, concretada en el manteniment i expressió de forts vincles no només amb persones, sinó també amb la cultura que, en bona part, els defineix com a individus. En el cas de les persones més ben adaptades a les societats dels països d'acollida, la distància acostuma a resultar menys dura, ja que han desenvolupat altres recursos que compensen la distància amb els seus llocs de procedència.

Salut mental i pandèmia

Paral·lelament al duel del migrant, no hem d'oblidar que les conseqüències del llarg període de pandèmia que estem vivint (defuncions, problemes laborals, crisi econòmica, covid persistent, restriccions a la mobilitat, confinaments, etc.) estan generant el que anomenem "esgotament pandèmic". Això està precipitant en la població general símptomes d'ansietat, així com descompensacions de trastorns mentals que estaven compensats abans de la pandèmia. La pandèmia està danyant de manera molt significativa la salut mental de la població i, en el context del dol del migrant, està plovent sobre mullat.

Pragmatisme davant la incertesa

En les circumstàncies actuals, a la frustració s'hi uneix el factor incertesa, intensificada per la pandèmia. La incertesa és "la mare de totes les ansietats", i més en una societat que viu en la cultura del control com a mecanisme per compensar la incertesa. Això és una il·lusió, ja que els aspectes més importants de les nostres vides no es poden controlar, sinó cuidar o gestionar. Aquesta cultura del control perjudica la nostra salut mental, perquè ens fa més intolerants a la frustració i, per tant, més insatisfets i infeliços.

Per això, per fer costat a les persones sotmeses a un alt grau d'incertesa, Porras recomana "no posar l'objectiu a controlar la situació, sinó a adaptar-s'hi". En segon lloc, prescriu "ser pràctic". Es tracta de centrar-se en la pregunta sobre si puc fer alguna cosa per solucionar o pal·liar el problema". Efectivament, hi ha molt a fer: "Podem decidir trucar a aquest familiar que està sol, podem fer una cosa productiva per a la família o la feina, podem buscar informació que ens ajudi a entendre, podem buscar alternatives de comunicació que escurcin la distància percebuda, i oferir ajuda de diverses formes".

Finalment, les persones que es relacionen amb migrants que hauran de passar un temps llarg lluny de casa seva poden adoptar una disposició d'acompanyament. "Quan una persona pateix per una situació que no pot controlar i no pot canviar, sentir la disponibilitat i companyia d'algú que empatitza amb el seu dolor pot ser la font més gran de serenitat. No es tracta tant de fer o no determinades activitats, sinó d'estar disponible amb actitud d'adaptació, resilient", conclou Porras.