🎓 Càritas, en els margens de la protección social

El director de Càritas Diocesana de Barcelona assenyala que, entre les realitats que queden "al marge" de les polítiques socials públiques, hi figura la situació de les persones migrades. En aquest sentit, i durant la seva intervenció en els Diàlegs de Bellesguard, Salvador Busquets s'ha referit a la realitat de moltes persones arribades de l'àmbit iberoamericà. 

Actualment, "arriba d'Amèrica més gent que d'altres llocs". El més preocupant és la raó per la qual decideixen marxar del seu país. En moltes ocasions, "són gent que fuig de situacions de violència". Es tracta, per tant, d'una immigració de supervivència, "desorganitzada i no planificada". 

Per agreujar la situació, tampoc troben una actitud receptiva per part de les autoritats dels països d'acollida. "S'estan endurint les condicions de protecció internacional", ha observat Busquets. El ponent ha explicat que són persones que "quan arriben, saben que l'Estat no els donarà res" i posen la seva mirada en l'Església. En aquest context, la funció d'organitzacions com Càritas és "acompanyar-los" i mantenir la seva esperança en el fet que "finalment es vagin obrint oportunitats". 

El problema de l'habitatge ha estat un altre dels aspectes en què Busquets ha posat el focus. El punt de partida ha estat puntualitzar que "el problema dels sensellar no és una qüestió d'aquestes persones sinó d'habitatge en general". Les polítiques d'habitatge són insuficients i escasses si es fa la comparació amb el que hi inverteixen els països del nostre entorn. Així, ha recordat que al nostre país el percentatge d'habitatge protegit és d'un 2 %, en contrast amb el 16 % de la mitjana europea, i que la despesa en polítiques socials d'habitatge no arriba al 20 % de la mitjana dels membres de la UE. A Catalunya "hauríem de tenir centenars de milers d'habitatges socials, però estem entre trenta-cinc mil o quaranta mil". 

En aquesta situació, quin és el paper d'entitats com Càritas? Busquets té clar que la seva funció no és substituir les polítiques socials. Tal com ha expressat, "no volem ser una entitat prestadora de serveis socials, el que volem és que les persones vegin en nosaltres un espai d'acolliment". En aquest punt, ha insistit que la funció de Càritas és "acompanyar les persones perquè es vinculin a les eines que toca". 

El col·loqui de Busquets amb la delegada a la Universitat de l'Institut CEU d'Humanitats Ángel Ayala, Carmen Cortés, ha estat l'última sessió dels Diàlegs de Bellesguard. 

L'eix ítalo-espanyol 

Al matí havia tingut lloc la taula rodona "L'eix ítalo-espanyol: clau de l'èxit a la UE post-Brexit?", en què el secretari general d'ASPEN Institute, Angelo Maria Petroni, ha cridat a potenciar la integració ítalo-espanyola: "La sortida del Regne Unit pot ser una oportunitat", però ha d'haver-hi una col·laboració ferma per fer pesar una dimensió mediterrània en la qual França no està gaire interessada: "Segurament Macron serà reelegit, i ell només pensa en l'aliança amb Alemanya i enfocar-se cap a l'Àfrica saltant-se el Mediterrani". 

Comparteix aquesta visió el catedràtic i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, Francesc Granell: "França ha fet tot el possible perquè no avanci el projecte euromediterrani". Ara bé, també cal comptar amb el pes específic de la figura de Draghi: "Si algú pot fer alguna cosa respecte a la immigració, és ell". 

Els Diàlegs de Bellesguard s'han celebrat entre els dies 14 i 18 de juny, amb la participació de figures com Eugenio Gay Montalvo, María Recuero, Bianca Thoillez, Sanjay Verma, Emilio Lamo d'Espinosa, Josep Piqué, José María Gil-Robles, Javier Rupérez, Narciso Michavila o Benigno Pendás.