🎓 Història per a periodistes sobre el conflicte àrab-israelià

La comprensió dels esdeveniments presents sempre es fonamenta en el coneixement dels quals els van precedir. Per aquesta raó, el diàleg amb la Història és un exercici necessari per al Periodisme, de la mateixa manera que l'historiador tampoc pot abstraure's dels interrogants del seu temps a l'hora d'escodrinyar el passat.

Fecha: divendres, 25 de de novembre de 2022 a las 19:30h

Història per a periodistes sobre el conflicte àrab-israelià

La comprensió dels esdeveniments presents sempre es fonamenta en el coneixement dels quals els van precedir. Per aquesta raó, el diàleg amb la Història és un exercici necessari per al Periodisme, de la mateixa manera que l'historiador tampoc pot abstraure's dels interrogants del seu temps a l'hora d'escodrinyar el passat.

Aquesta és la perspectiva que s'indaga en l'I Seminari d'Història del Periodisme, suggeridorament titulat 'Buscant el fil d'Ariadna'. Aquesta iniciativa, promoguda dins de la Càtedra Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona, és, al mateix temps una experiència d'innovació docent dirigida als estudiants 'History for Journalism'. Darrere d'ella estan les professores Rosa María Alabrús i Laura Giordano, així com el vicerector primer, Sergi Rodríguez López-Ros.

La primera sessió del seminari ha comptat amb la presència del periodista Eduardo Martín de Pozuelo, profund coneixedor dels conflictes d'Orient Mitjà i de les tensions entre palestins i israelians. Ha impartit la ponència 'Israel després de la Segona Guerra Mundial. La formació de l'estat d'Israel i les seves conseqüències'.

La Història no ofereix solucions, però sí respostes, que és l'avantsala imprescindible perquè les primeres puguin obrir-se pas. I aquest és el recorregut que ha traçat el ponent.

No és un problema territorial

Així, en parlar de les dificultats que existeixen perquè hi hagi un acord entre la part jueva i l'àrab, ha al·ludit a les conseqüències del desmantellament de l'Imperi Otomà després de la I Guerra Mundial. "Té gran importància perquè va ser l'últim gran califat de la Història, que és el que ara volen recuperar: un únic poder regit per una única llei, que és la llei islàmica, la llei divina".

Aquest propòsit d'un califat global dificulta les possibilitats de negociació amb Israel, en tant que, des del punt de vista Martí de Pozuelo, converteix al conflicte en una qüestió religiosa i no territorial. Per aquest motiu, tampoc veu plausible la solució dels dos estats. "Sempre que s'arriba a una negociació sobre la distribució territorial apareixen les intransigències dels quals, en el fons, persegueixen la desaparició de l'altra part".

De la mateixa manera, també hi ha sentiments de rebuig cap a Occident que afonen les seves arrels en moments molt concrets. Martí de Pozuelo ha fet referència a l'"engany" que van patir les tribus àrabs per part dels britànics. Una traïció consumada en l'acord Sykes-Picot, ha recordat.

D'altra banda, els esdeveniments també serveixen per a descobrir clarobscurs i contradiccions. Es parla de la causa palestina, però no cap a un enfocament de tall nacional des de la perspectiva islamista, que aspira a un únic poder global. "El nacionalisme està mal acollit en l'islamisme".

Aquesta primera sessió del seminari ha comptat amb la presència del cònsol h. d'Israel a Catalunya, Yosef David Sánchez-Molina Rubin. La següent tindrà lloc el 9 de desembre, amb la ponència 'De la democràcia a Auschwitz: la construcció d'una dictadura i el camí a l'Holocaust', que impartirà Xavier Boltaina.

Història per a periodistes sobre el conflicte àrab-israelià